La major part de les trobades internacionals utilitzen els idiomes més extensos, especialment l'anglès però també l'espanyol o el francès. Hi ha tanta gent que parla aquests idiomes perquè van ser imposats pel colonialisme per la força, sovint de manera brutal, sobre pobles de cultures molt diverses.
Les persones que participen en una reunió en una llengua que no és la seva poden no atrevir-se a contribuir al debat, perquè no estan segures d'haver-ho entès tot bé o perquè pensen que no poden expressar-se de forma adequada. De manera que la reunió acaba essent dominada per aquelles que se senten còmodes parlant la llengua principal de la trobada. Les parlants natives d'aquestes llengües han dominat la història i continuen dominant els moviments socials internacionals.
El llenguatge és una qüestió de poder. Per això és important treballar des d'una visió política per augmentar la igualtat en les comunicació i crear espais per a les llengües minoritàries. Des d'aquest punt de vista hi ha algunes coses bàsiques que es poden tenir en compte quan planifiquem, facilitem o participem en trobades multilingües.
